lunes, 5 de junio de 2017

LES CLAUS PERDUDES

¡Hola de nuevo! A continuación tenéis otra narración que escribí. Como la original está en catalán, después veréis que os he puesto la traducción al castellano:


LES CLAUS PERDUDES


En un museu d'objectes de fantasia es troben moltes coses que en la vida real o més bé, per a nosaltres, no existeixen. Aquesta és la història d'unes claus. Però..., aquestes claus tenen una cosa especial i no són unes com qualsevol perquè, com ja he dit, estan en un museu de fantasia! Segurament heu anat a museus d'història, de ciència, d'art...però estic segura al cent per cent, que mai heu entrat o sentit parlar d'un museu fantàstic. No us amoïneu ja que si llegiu atentament aquest petit relat i us imagineu el que succeeix de manera detallada, al final entrareu dins del full, anireu al museu i qui sap què més.
D'acord, no m'entretindré més i continuaré explicant el següent. Ara us preguntareu què poden tenir d'especial aquestes claus si una ''clau normal i corrent'' generalment serveix per obrir i tancar portes. Doncs aquestes claus es diuen Les Sestinusc Eflinsil Peflin i representen els tres principals elements del món de la fantasia: la Pau, l'Esperança i el coneixement o la Saviesa. També estan fetes de tots els metalls que poden existir i no existir encara que això no té cap importància. El que té d'especial és la seva forma peculiar i a més, són les úniques que hi ha. No hi ha cap altra clau idèntica o semblant a una d'elles en cap món inexistent i existent. Per a la fantasia són molt importants i en un moment sabrem el motiu.



Al principi, el món de la fantasia estava tranquil, als habitants els interessava saber més i més fins que, un dia, un bruixot arribà i com que no suportava que la gent s'interessés més per saber i que la resta sabés més que ell, va llençar un encanteri a les terres fantàstiques per a què la gent es quedés a les fosques com ignorants i només ell fos el que ho sabés tot. Però no va tenir una cosa en compte. El temps transcorria lentament fins que de cop i volta, es va despertar l'interès en un grup de persones. Tenien planejat un pla i era anar a aquell museu que a ningú l'interessava en aquell moment i emportar-se Les Sestinusc Eflinsil Peflin. Però no les volien per fer el bé, sinó per fer el mal. Volien fer-les desaparèixer per sempre ja que sense claus no es podia desfer l'encanteri. Tenien la mala intenció de fer que tot el regne es quedés així fins a la Fi del Món.
Afortunadament hi havia un grup d'amigues que no estaven encantades i en assabentar-se del que succeí, ràpidament, sense pensar-s'ho, van decidir anar en busca de Les Sestinusc Eflinsil Peflin perquè tot tornés a la normalitat abans que desapareixessin (he dit abans de que desapareixessin perquè aquestes claus, quant sortien del museu, a poc a poc perdien la seva màgia i quan s'acabés, vés a saber on les trobaries ja que anaven a parar a un lloc i un altre fins a desaparèixer per sempre. És per això que estaven al museu).


L'Helena, l'Eridiana, la Clyte i l'Eirene havien quedat per parlar de l'assumpte i intentar trobar una solució.
-Hola -digué la Clyte.
-Hola -digué la resta.
-Hauríem de saber què hem de fer per solucionar-ho. -Va dir la Clyte.
-Doncs, francament no sé com ho farem si no sabem qui són aquelles persones i com són. Difícilment trobarem les claus -digué l'Eridiana.
-Jo, si fos ells, l'hauria amagat a...A l'Illa Desaparesmus! Allà, qualsevol objecte que tinguis, gran o petit, desapareix de cop i volta com si res -va dir l'Eirene.
-Potser sí que hauran portat les claus allà perquè l'únic que volen és desfer-se d'elles com més ràpid possible -digué l'Helena.
-Però heu de recordar que Desaparesmus està molt lluny d'aquí i segur que no els interessa. Trigarien mesos en arribar -recordà la Clyte.
-Sabeu què? Seria millor anar al museu a investigar. Hem de trobar el màxim de pistes per recuperar Les Sestinusc Eflinsil Peflin -per fi digué l'Eridiana.
-Estic d'acord amb tu, Eridiana -li donà la raó la Clyte.


Quan van arribar al museu...
-Hem d'estar molt atentes. Qualsevol guixada o objecte que no estigui en exposició, que es trobi al terra o en un altre lloc, podria ser una pista -avisà l'Helena.
-Mira, farem una cosa, primer anirem a la part on estaven les claus per veure si trobem alguna cosa i després ens dividirem en dos i buscarem pistes per tot el museu. Qui sap? Podrien haver entrat a aquí per qualsevol part. Al cap i a la fi, aquest museu té moltes portes per entrar i sortir. Fins i tot, podrien haver accedit a la galeria per alguna finestra encara que ho dubto molt ja que ni l'encarregat o guàrdia del museu no li interessa estar vigilant les coses de la galeria. Haurien passat desapercebuts si haguessin entrat per una porta -proposà l'Eridiana.
-Vinga, anem! -digué l'Eirene.


Quan ja estaven allà van intentar trobar alguna pista però res. Van anar a les altres parts de l'edifici i al jardí que tenia i igualment no van trobar absolutament res. Van rebuscar pistes i encara que no en van trobar cap, a l'Eridiana se li acudí que al cristall que tapava les claus, haurien deixat empremtes dactilars i com que tenia un escàner per desxifrar empremtes, de seguida va saber qui estava darrere de tot això. Es veu que, com que pensaven que tot el món era un ignorant i no els interessava saber res de res, no van pensar que algú esbrinés el cas. És clar, amb tanta ignorància...era impossible!
Llavors, les quatre amigues, van anar a l'ajuntament per saber dades personals dels que van  cometre el robatori així sabrien on vivien i podrien investigar el cas més a fons. Ara sabien que es deien Friviritus Malvaratus, Xrifiritus Malvaratus i Riviritus Malvaratus. En Friviritus practicava la màgia negra, en Xrifiritus es dedicava a l'arqueologia màgica i en Riviritus era venedor de pocions màgiques. Els tres eren germans i pel que semblava, eren descendents del bruixot. Vivien a l'Avinguda dels arbres i cadascú habitava en una casa diferent. També tenien la informació dels horaris de treball.
A la nit següent, les quatre amigues van anar a les cases de cadascú dels tres germans, quan cap d'ells estava allà. Primer van entrar a casa d'en Riviritus i és clar, tot estava ple de pocions. Buscaren per tot arreu les claus i no les trobaren enlloc. Miraren d'esbrinar algun full o alguna carta que tingués escrit el lloc on es trobaven Les Sestinusc Eflinsil Peflin. Van entrar per una porta que conduïa a la botiga i llegiren les etiquetes de les pocions. Potser hi havia alguna que els dugués fins on estaven les claus. Després van anar a casa d'en Xrifiritus. Seguiren fins arribar a un estudi on havia objectes de jaciments màgics. A part d'això hi havia una cosa que els cridà més l'atenció. Era un pergamí gran penjat al centre de la paret que tenia dibuixat un mapa. Tot i que no s'apreciava bé el títol, posava l'Illa Desaparesmus. Això podia ser una pista així que, per saber-ne més van entrar a casa del germà gran. Van decidir anar directament al laboratori per tal de no perdre més temps i descobriren una llibreta on explicava detalladament el pla. Resulta que encara no havien fet desaparèixer les claus. Però, aquells tenien pensat fer-les desaparèixer dues hores abans de l'alba. Allà, posava que la clau que representava la Pau es trobava al mapa, més exactament a l'Illa Seguxaripsmus (al costat de l'Illa Desaparesmus). La clau que representava l'Esperança es trobava a la cuina d'en Riviritus en una olla que tenia un líquid molt enganxifós i la Saviesa estava en un pot invisible. A la part inferior de la prestatgeria de la sala d'estar. Ara ja podien recuperar Les Sestinusc Eflinsil PeflinA continuació, agafaren la clau de l'Esperança i la Saviesa. Després entraren en el pergamí i es van emportar la clau que quedava però...com podrien tornar a casa? Van explorar l'illa i no descobriren res per poder tornar i quan semblava que l'esperança s'anava esfumant, la clau de l'Esperança brillà i les tornà al museu. A partir d'aquell moment, tot tornà a la normalitat i en Friviritus, Xrifiritus i Riviritus van ser empresonats per haver comès aquell delicte.


-Cas tancat! -Digueren a cor.
-Quin serà el pròxim? -Preguntà la Clyte.



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Traducción:



LAS LLAVES PERDIDAS

En un museo de objetos de fantasía se encuentran muchas cosas que en la vida real o más bien, para nosotras/nosotros, no existen. Ésta es la historia de unas llaves. Pero..., éstas llaves tienen una cosa especial y no son unas como cualquiera porque, como ya he dicho, ¡están en un museo de fantasía! Seguramente habéis ido a museos de historia, de ciencia, de arte...pero estoy segura al cien por cien, que nunca habéis entrado o escuchado hablar de un museo fantástico. No os preocupéis ya que si leéis atentamente este pequeño relato y os imagináis lo que sucede de manera detallada, al final entraréis dentro de la hoja, iréis al museo y quién sabe qué más.
De acuerdo, no me distraeré más y continuaré explicando lo siguiente. Ahora os preguntaréis qué pueden tener de especial éstas llaves si una "llave normal y corriente" generalmente sirve para abrir y cerrar puertas. Pues estas llaves se llaman Las Sestinusc Eflinsil Peflin y representan los tres principales elementos del mundo de la fantasía: la Paz, la Esperanza y el conocimiento o la Sabiduría. También están hechas de todos los metales que pueden existir y no existir aunque esto no tiene ninguna importancia. Lo que tiene de especial es su forma peculiar y además, son las únicas que hay. No hay ninguna otra llave idéntica o similar a una de ellas en ningún mundo inexistente y existente. Para la fantasía son muy importantes y en un momento sabremos el motivo.


Al principio, el mundo de la fantasía estaba tranquilo, a los habitantes les interesaba saber más y más hasta que, un día, un brujo llegó y como no soportaba que la gente se interesase más por saber y que el resto sabiese más que él, lanzó un hechizo a las tierras fantásticas para que la gente se quedara en la oscuridad como ignorantes y solo fuese él quien sabiese más. Pero no tuvo una cosa en cuenta. El tiempo transcurría lentamente hasta que de repente, se despertó el interés en un grupo de personas. Tenían planeado un plan y era ir en aquel museo que a nadie le interesaba en aquel momento y llevarse Las Sestinusc Eflinsil Peflin. Pero no las querían para hacer el bien, sino para hacer el mal. Querían hacerlas desaparecer para siempre ya que sin llaves no se podía deshacer el hechizo. Tenían la mala intención de que todo el reino se quedase así hasta el Fin del Mundo.
Afortunadamente había un grupo de amigas que no estaban hechizadas y cuando se enteraron de lo que pasó, rápidamente, sin pensárselo, decidieron ir en busca de Las Sestinusc Eflinsil Peflin para que todo volviera a la normalidad antes de que desaparecieran (he dicho antes de que desaparecieran porque estas llaves, cuando salen del museo, a poco a poco pierden su magia y cuando se acabara ves a saber dónde las encontrarías ya que iban a parar en un lugar y en otro hasta desaparecer para siempre. Es por eso que estaban en el museo).


Helena, Eridiana, Clyte y Eirene habían quedado para hablar del asunto e intentar encontrar una solución.
-Hola -dijo Clyte.
-Hola -dijeron el resto.
-Deberíamos de saber qué tenemos que hacer para solucionarlo. -Dijo Clyte.
-Pues, francamente no sé cómo lo haremos si no sabemos quiénes son aquellas personas y como son. Difícilmente encontraremos las llaves -dijo Eridiana.
-Yo, si fuese ellos, las habría escondido en... ¡En la Isla Desaparesmus! Allí, cualquier objeto que tengas, grande o pequeño, desaparece de repente como si nada -dijo Eirene.
-Puede que sí que hayan llevado las llaves allí porque lo único que quieren hacer es desacerse de ellas lo más rápido posible -dijo Helena.
-Pero debéis de recordar que Desaparesmus está muy lejos de aquí y seguro que no les interesa. Tardarían meses en llegar -recordó Clyte.
-¿Sabéis qué? Sería mejor ir al museo a investigar. Tenemos que encontrar el máximo de pistas para encontrar Las Sestinusc Eflinsil Peflin.
-Estoy de acuerdo contigo, Eridiana -le dio la razón Clyte.


Cuando llegaron al museo...
-Tenemos que estar muy atentas. Cualquier tachadura o objeto que no esté en exposición, que se encuentre en el suelo o en otro lugar podría ser una pista -avisó Helena.
-Mira, haremos una cosa, primero iremos a la parte donde estaban las llaves para ver si encontramos alguna cosa y después nos dividiremos en dos y buscaremos pistas por todo el museo. ¿Quién sabe? Podrían haber entrado en cualquier parte. Al fin y al cabo, este museo tiene muchas puertas para entrar y salir. Hasta podrían haber accedido a la galería por alguna ventana aunque lo dudo mucho ya que ni el encargado o guardia del museo no le interesa estar vigilando las cosas de la galería. Habrían pasado desapercibidos si hubieran entrado por una puerta -propuso Eirene.
-¡Venga, vamos! -dijo Eirene.


Cuando ya estaban allí intentaron encontrar alguna pista pero nada. Fueron a las otras partes del edificio y al jardín que tenía e igualmente no encontraron absolutamente nada. Rebuscaron pistas y todavía no habían encontrado ninguna, a Eridiana se le ocurrió que en el cristal que tapaba las llaves, habrían dejado huellas dactilares y como tenía un escáner para descifrar huellas, en seguida sabieron quien estaba detrás de todo esto. Se ve que, como no pensaban que todo el mundo era un ignorante y no les interesaba saber nada de nada, no pensaron que alguien resolviera el caso. Claro, con tanta ignorancia...¡era imposible!
Entonces, las cuatro amigas, fueron al ayuntamiento para saber datos personales de los que habían cometido el robo así sabrían donde vivían y podrían investigar el caso más a fondo. Ahora sabían que se llamaban Friviritus Malvaratus, Xrifiritus Malvaratus y Riviritus Malvaratus. Friviritus practicaba la magia negra, Xrifiritus se dedicaba a la arqueología mágica y Riviritus era vendedor de pociones mágicas. Los tres eran hermanos y por lo que parecía, eran descendientes del brujo. Vivían en la Avenida de los árboles y cada uno habitaba en una casa diferente. También tenían la información de los horarios de trabajo.
En la noche siguiente, las cuatro amigas fueron a las casas de cada uno de los tres hermanos, cuando ninguno de ellos estaban en casa. Primero entraron a casa de Riviritus, y claro, todo estaba lleno de pociones. Buscaron las llaves por todas partes y no las encontraron en niguna parte. Miraron de encontrar alguna hoja o alguna carta que tuviera escrito el lugar donde se encontraban Las Sestinusc Eflinsil Peflin. Entraron por una puerta que conducía a la tienda y leyeron las etiquetas de las pociones. Puede que hubiera alguna que les llevara hasta donde estaban las llaves. Después fueron a casa de Xrifiritus. Seguirían hasta llegar a un estudio donde habían objetos de yacimientos mágicos. A parte de esto había una cosa que les llamó la atención. Era un pergamino grande colgado en el centro de la pared que tenía dibujado un mapa. Aunque no se apreciaba bien el título, ponía la Isla Desaparesmus. Esto podía ser una pista así que, para saber más entraron en la casa del hermano mayor. Decidieron ir directamente al laboratorio por tal de no perder más tiempo y descubrieron una libreta donde explicaba detalladamente el plan. Resulta que todavía no habían hecho desaparecer las llaves. Pero, aquellos tenían pensado hacerlas desaparecer dos horas antes del alba. Allí ponía que la llave que representaba la Paz se encontraba en el mapa, más exactamente en la Isla Seguxaripsmus (al lado de la Isla Desaparesmus). La llave que representaba la Esperanza se hallaba en la cocina de Riviritus en una olla que tenía un líquido pegajoso y la Sabiduría estaba en un bote invisible. En la parte inferior de la estantería de la sala de estar. Ahora ya podían recuperar Las Sestinusc Eflinsil Peflin. A continuación, cogieron la llave de la Esperanza y la Sabiduría. Después entraron en el pergamino y se llevaron la llave que quedaba pero...¿cómo podrían volver a casa? Exploraron la isla y no encontraron nada para poder volver y cuando parecía que la esperanza se iba esfumando, la llave de la Esperanza brilló y las devolvió al museo. A partir de aquel momento, todo volvió a la normalidad y Friviritus, Xrifiritus y Riviritus fueron encarcelados por haber cometido aquel delito.


-¡Caso cerrado! -Dijeron a coro.
-¿Cuál será el próximo? -Preguntó Clyte.



Resultado de imagen de llaves antiguas doradas






POR AMAL


3 comentarios:

  1. Como siempre me gusta todo lo que escribes , sigue así

    ResponderEliminar
  2. Me gustaría disfrutar de más relatos escritos por el resto de primos

    ResponderEliminar
  3. Museos!!! jejejeje, a Insaf seguro que le gustará 😜

    ResponderEliminar